Què passaria si intervinguessin o dissolguessin la Generalitat de Catalunya?


Creix el debat sobre les reaccions a una possible intervenció directa de l’autonomia per part del govern espanyol

 

El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntament i els ciutadans? I els mossos d’esquadra?

Els darrers dies han crescut els rumors i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. En parlava Pilar Rahola en una entrevista dilluns a VilaWeb i dimecres, després que Duran avisés de la possibilitat d’una Declaració Unilateral d’Independència van ser moltes les veus a Madrid que van posar sobre la taula la dissolució de l’autonomia catalana. Però és això possible?

Molt poc fonament jurídic

L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret a l’autonomia està consagrat a l’article 2 de la constitució i els diferents estatuts d’autonomia formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre però no són simples lleis com les altres.

El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d’intervenció. La més habitual és la de l’article 155 però també podria usar el famós i polèmic article 8.

L’article 155 diu ‘1.Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.

2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.’

Mentrestant l’article 8 diu que ‘1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.’

Tindria valor jurídic una suspensió de l’autonomia?

És difícil saber-ho. La justícia espanyola depèn fortament del poder polític i per tant és problable que validés l’actuació del govern però fins i tot així la feblesa de l’argument jurídic seria molt gran. L’article 155 parla de ‘compliment forços’ per part de les autoritats autonòmiques i afirma que el govern espanyol ‘donarà instruccions a totes les autoritats de les comunitats autonòmiques’. Fet que descarta òbviament la seva substitució o la dissolució institucional. Aquesta pretensió només es podria aplicar a partir d’una interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la pròpia constitució.

Pel que fa a l’article 8, l’actuació de l’exèrcit és evident que significaria un trasbals enorme a nivell europeu, impossible d’acceptar per la Unió. De fet els tribunals europeus, que com s’acaba de veure precisament en el cas de l’edifici de la PAH a Salt poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions, podrien intervenir també en cas de suspensió o disolució de l’autonomia. Caldria, però, demanar-ho.

Dissolució o substitució?

El buid legal posa sobre la taula el dubte sobre quines serien les conseqüències d’una intervenció de l’estat sobre l’autonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles:

-La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes

-La dissolució completa i la liquidació de la institució.

La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat. La Generalitat té el paper clau de l’ordenació i prestació de la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria trobar-se amb dificultats operatives majors. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I els metges ho són del Servei Català de Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de l’estat? Com controlaria l’estat les seves plantilles? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria l’estat?

Jurídicament a més la dissolució de la institució Generalitat comportaria greus problemes també. Les autonomies són estat, junt amb les institucions ‘centrals’ i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari car l’article 2 ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles’. 

Substituir el president per un president titella com l’opció més probable

El més probable, doncs, seria la substitució del president de la Generalitat i dels alts càrrecs per persones triades directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i comportaria també problemes importants però menys que la solució anterior.

El principal problema seria trobar un polític o una personalitat pública, un famós banquer o un empresari de prestigi, que s’avingués a substituir, emparat per la força de l’estat, el president de la Generalitat. No és difícil imaginar que les conseqüències personals per a ell i per l’empresa o associació que representés serien molt grans i no precisament agradables. I això comptant encara amb la possibilitat que el seu nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de l’equació és quina seria la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I molt segurament no ho posaria fàcil

La insubordinació institucional

El més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid és que donen per fet que un decret d’intervenció de la Generalitat seria respectat de forma submissa per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no fos així?

Imaginem la situació. El govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat però el president es nega a abandonar el Palau i reafirma solemnement la seva autoritat. Els diputats segueixen reunits al parlament. I els Mossos patrullen els carrers. I els mestres van a les escoles. I…

Imaginem que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tot tipus, empreses, clubs, etcètera que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen l’autoritat del govern i el parlament legítims i que rebutgen la intervenció espanyola. 

De què valdria en aquestes condicions un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent d’Itàlia que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent perquè allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta d’aquest estil.

El xoc de trens

Amb això seríem, doncs, de ple al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la constitució espanyola i el govern espanyol també. Tindríem un president recolzat per la societat, amb la legitimitat democràtica d’haver estat votat i amb una possible lectura de la constitució al seu favor i un altre president recolzat pel govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una interpretació altra de la mateixa constitució.

Com resoldre doncs la qüestió?

El xoc de trens així plantejat tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats s’acaben imposant en un termini de temps que tot fa pensar que seria més aviat curt:

-la reacció popular

-les finances de les institucions catalanes

-la reacció de la comunitat internacional

En l’era de la informació global i de les imatges instantànies el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte d’aquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i el que aquests veurien al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades el ventall de possibles situacions és gairebé infinit.

Les finances són un tema clau. La Generalitat necessitarà resistir com a mínim unes hores i segurament uns dies. És evident que el govern espanyol la primera maniobra que farà, si no l’està fent ja, serà l’ofec econòmic. Com aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió que no està resolta. Que l’agència catalana recaptés els impostos seria la millor via perquè simplement no enviant els diners a Madrid el tema quedaria resolt. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el periode de temps necessari.

El reconeixement internacional com a factor clau

No éssent així l’única sol·lució, i definitiva, es vincula al tercer dels components: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional, no unànime però sí per part per diversos països, aleshores no serà gens difícil vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però passarà això?

Per a que es produeixi la reacció internacional s’han de complir dues condicions. Primer que el govern català la demani i segon que es proclami la independència ja que altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però un afer interior en definitiva.

Així doncs la intervenció espanyola sobre la Generalitat podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral d’independència. Un efecte segurament no desitjat però a la vegada difícil d’evitar si es desencadena la successió previsible de fets. Per això els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen a Madrid que s’ho pensi molt abans de donar el pas, perquè si el dóna aleshores no hi haurà marxa enrera ni per als uns ni per als altres.

 

Font:Vilaweb

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en ANC i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s