Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent?


“Per innecessari que pugui semblar dedicar temps a fixar la data i la pregunta d’un referèndum que probablement no es farà, cal respectar el procés”Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent?
Té gràcia que les veus de l’espanyolisme català que més insisteixen a dir que Catalunya no celebrarà mai cap referèndum per la independència dediquin tanta energia a impedir que la pregunta en qüestió sigui neta i clara. Si no hi ha d’haver referèndum, per què estan tan interessats a convèncer-nos de les meravelles de fer-hi més d’una pregunta? Sembla que desconfiïn del desplegament de forces de l’Estat a l’hora de fer passar Catalunya per l’adreçador de l’absolutisme espanyol i que intentin curar-se en salut davant de tan temut imponderable. Talment com si no excloguessin la possibilitat de pressions internacionals per tal que Espanya deixi votar els catalans. En tot cas, els partits favorables a la independència de Catalunya no haurien de caure en aquest parany. És prou sabut que, llevat que Catalunya tiri pel dret amb la consulta sense fer cas de les amenaces espanyoles, tot sembla indicar que som cada cop més a prop d’unes eleccions plebiscitàries carregades de raons.Aquest detall, el del carregament de raons, no és banal, ja que de cara al món caldrà deixar molt clar que ha estat l’única sortida contra la criminalització espanyola de les urnes i contra la violació, també espanyola, de la Declaració Universal dels Drets Humans. Vull dir amb això, que és molt millor seguir el protocol del referèndum, ja que té una projecció inqüestionable en el món democràtic. Ara bé, si Espanya ho impedeix –ho impedirà precisament per aquest motiu–, la legitimitat d’unes eleccions plebiscitàries serà absoluta. Tan absoluta, que Espanya intentarà desacreditar-les tant com podrà o prendrà mesures paroxístiques que esberlin el govern i les competències de la Generalitat. Ras i curt, farà tot el que calgui per impedir que el món vegi que el poble català, per sufragi universal, ha decidit constituir-se en Estat independent.

Tanmateix, per innecessari que pugui semblar dedicar temps a fixar la data i la pregunta d’un referèndum que probablement no es farà, cal respectar el procés. Cal que Catalunya segueixi fil per randa els principis del dret internacional per tal que Espanya, trepitjant aquest dret, evidenciï el seu absolutisme i es mostri com el que diuen els organismes internacionals que és: un Estat amb les llibertats restringides. Serà important això i serà important també que el president Mas faci públiques la data i la pregunta del referèndum d’autodeterminació, ja que constituirà un missatge adreçat a tot el planeta, en el sentit que Catalunya va de debò.

Cal, tanmateix, que les formacions i les veus sobiranistes, deixin de fer el joc a l’espanyolisme dient que convé trobar una pregunta amb la qual tothom s’hi senti còmode. Siguem seriosos, si us plau! Un referèndum no és un sofà. Estem parlant d’un referèndum per la independència de Catalunya, i si hem arribat fins aquí ha estat gràcies als qui estan disposats a votar SÍ. Els del NO, a més de ser els qui han conduït el país al caire de l’abisme, fent costat a l’espoliació, són els que mai no han fet res –res de res– per reconèixer Catalunya com una nació d’Europa amb tots els atributs econòmics, culturals, lingüístics i esportius que això comporta. Per això la pregunta a respondre només pot ser aquesta: “Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent? SÍ o NO?” Si guanya el NO, els amants de la Tercera Via podran desenvolupar la seva gegantina presa de pèl als catalans; si guanya el SÍ, Catalunya circularà per la Primera Via, per la Via 1, que és la via per on circulen les nacions adultes, lliures i sobiranes del món.

Imatge
Víctor Alexandre Escriptor i periodista. Ha estat director i presentador de programes a Ràdio 4 i corresponsal a Alemanya per al diari Avui, el setmanari El Temps i la Cadena SER. Entre els seus llibres hi trobem Jo no sóc espanyol(1999), Despullant Espanya(2001), El cas Carod (2004), El somriure de Burt Lancaster (2005),La paraula contra el mur (2006),TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006),Nosaltres, els catalans (2008) Set dones i un home sol (2009), premi Mercè Rodoreda, Trifulkes de la KatalanaTribu (2009) i Una història immoral (2010). Aquest any ha publicat Cor de brau.
font: elsingulardigital.cat
Advertisements

Quant a ANC BADALONA

Assemblea Nacional Catalana - Badalona per la Independència
Aquesta entrada s'ha publicat en ANC i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s