Independència i pensions: La mentida més innoble


Imatge

1. De totes les falsedats que s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que “si Catalunya s’independitzés els avis catalans no cobrarien les pensions” és la més innoble. Treure el son a uns avis indefensos simplement per guanyar vots o impedir que es porti a terme una consulta democràtica no és acceptable. El present comunicat pretén aclarir la veritat sobre les pensions i explicar per què les pors que alguns intenten generar no tenen cap justificació.

2. En termes generals, podem dir que hi ha dos tipus de sistemes de pensions al món: decapitalització i de repartiment. En un sistema de capitalització, els diners que cotitzen els treballadors es dipositen en un fons de capital (d’aquí ve el nom) que s’inverteix en actius financers que van generant interessos. Aquest fons es recupera el dia que el treballador es jubila i aleshores s’utilitza per pagar la seva pensió. Hi ha alguns països al món que tenen un sistema de pensions basats en un fons de capital. Espanya NO és un d’ells.

 3. Espanya té un sistema de repartiment. En aquest sistema les cotitzacions dels treballadors d’avui es reparteixen (d’aquí ve el nom) entre els jubilats (i d’altres pensionistes, com vídues, orfes o incapacitats) d’avui. És a dir, la generació que treballa és la que finança la generació de pensionistes: els diners que els jubilats d’avui van cotitzar quan eren joves ja van ser utilitzats en el seu dia per a pagar les pensions dels que eren jubilats en aquell moment. Per tant, les cotitzacions que els jubilats de demà han anat pagant durant la seva vida laboral no són acumulades enlloc. Així doncs, com que ni el Govern espanyol ni la Seguretat Social espanyola tenen els diners que serviran per a pagar les pensions dels jubilats de demà, no tenen capacitat per evitar que els jubilats catalans cobrin les pensions en cas d’independència.

 4. Si Catalunya fos independent i decidís mantenir el sistema actual de repartiment els treballadors catalans cotitzarien a la seguretat social catalana i els diners d’aquestes cotitzacions servirien per pagar les pensions dels catalans. És a dir, qui garanteix que els jubilats catalans cobraran les seves pensions no és ni el Govern espanyol, ni la Seguretat Social espanyola sinó els treballadors catalans. I com que en una Catalunya independent hi hauria treballadors, en una Catalunya independent les pensions estarien garantides.

 5. La pregunta, doncs, no és si les pensions en una Catalunya independent es cobrarien sinó si serien més altes o més baixes que les que hi ha en una Catalunya dins d’Espanya. Com ja hem dit abans, en un sistema de repartiment, la pensió que cobra cada jubilat és el resultat de repartir tots els diners que cotitzen els treballadors entre tots els jubilats. El total de diners recaptats en concepte de cotitzacions d’un país depèn de:

a) el número de treballadors que cotitzen
b) el salari d’aquests treballadors
c) el percentatge del seu salari que es dedica a la Seguretat Social (el “tipus de cotització”)

El total de cotitzacions recaptades es reparteixen entre la població pensionista. Per tant, la pensió que rebrà, en promig, cada pensionista serà més alta: 
a) com més gran sigui la relació entre nombre de treballadors ocupats i nombre de pensionistes
b) com més alt sigui el salari mitjà
c) com més alta sigui el tipus de cotització

 A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. A Espanya hi ha 2,48 treballadors per pensionista.(1) Aquesta diferència, tot i que petita, s’explica perquè Catalunya té una taxa d’ocupació més elevada que Espanya, malgrat que un percentatge més gran de la població és pensionista (degut sobretot a una taxa d’ocupació més alta en el passat). D’altra banda el salari mitjà anual a Catalunya és de 24.449 euros, mentre que a Espanya és de 22,790 euros.(2) Per tant, si una Catalunya independent mantingués els tipus de cotització a la Seguretat Social actuals, els total d’ingressos per cotitzacions dividit pel nombre de jubilats donaria una pensió mitjana significativament més alta que la xifra calculada per a Espanya. Exactament, la pensió mitjana en una Catalunya independent podria ser un 10% superior a la que s’obté quedant-nos a Espanya, i sense augmentar els tipus de cotització.(3)

Això ens porta a una conclusió ben clara: si Catalunya fos independent, no només les pensions estarien garantides sinó que fins i tot podrien ser més altes que formant part d’Espanya.

 6. Per constatar això amb dades històriques, mirem el saldo que Catalunya ha tingut amb la Seguretat Social (en sentit ample, incloent prestacions d’atur) espanyola en els darrers temps. Aquest saldo és la diferència entre el que els beneficiaris de prestacions catalans reben de la Seguretat Social i el que els treballadors catalans cotitzen. Els càlculs d’aquest saldo es mostren al quadre següent. (4)

D’aquest quadre en podem destacar dues coses. Primera, Catalunya ha estat deficitària en quatre anys: 1995, 1996, 2009 i 2010. Això ha portat a alguns analistes a dir que la “Seguretat Social espanyola ha hagut de rescatar Catalunya”. Alguns han agafat les dades del 2010 (dèficit de 2.142 milions) i les han utilitzat per “demostrar” que una Catalunya independent no podria pagar les pensions! La idea proposada per aquesta gent és: “com que els beneficiaris catalans han tret més diners de la Seguretat Social que no pas han aportat els treballadors amb llurs cotitzacions, són les cotitzacions dels treballadors espanyols les que han servit per rescatar els avis catalans. Sense les aportacions dels espanyols, els catalans no haurien pogut cobrar les pensions!”, diuen. Aquest argument no aguanta el mínim escrutini perquè si mirem la segona columna veiem que no és cert que els treballadors espanyols han hagut de pagar les pensions dels catalans perquè Espanya sense Catalunya encara ha tingut un dèficit més gran: 26.317 milions d’euros. Tretze vegades més gran que el dèficit català.

Què va passar al 2010 (i al 2009)? Cal entendre que en èpoques de crisi el total de cotitzacions baixa perquè, en augmentar l’atur, hi ha menys gent que cotitza. A més hi ha un augment de les prestacions d’atur, que fa que augmentin les despeses. Amb la crisi que va començar el 2008 l’atur va pujar a tota Espanya. Les cotitzacions van baixar a totes les comunitats i les prestacions d’atur van augmentar i això va generar dèficits arreu. La Seguretat Social (en sentit ample), en conseqüència, va ser deficitària.

Com es van poder pagar les pensions i prestacions d’atur catalanes del 2009 i 2010? Doncs amb les aportacions netes que havien fet de més els treballadors catalans abans de la crisi. I aquesta és la segona cosa que hem de ressaltar del quadre de més amunt: entre el 1995 i el 2008, Catalunya va sumar un total de 28.168 milions d’euros de superàvit. Una fracció ínfima d’aquests 28.168 milions de més que havien pagat els treballadors catalans és la que es va utilitzar per pagar el dèficit català. Això contrasta amb el que va passar a la resta d’Espanya, que entre 1995 i 2008 havia sumat unes pèrdues de 38.084 milions. Si a això li afegim el dèficit de 48.248 del 2009 i 2010 tenim que la Seguretat Social espanyola sense Catalunya va acumular un dèficit estratosfèric de 86.332 milions d’euros.

La conclusió de l’anàlisi dels saldos de la Seguretat Social per a Catalunya i Espanya és que, si Catalunya hagués estat independent entre el 1995 i el 2010, la Seguretat Social catalana hagués pogut disposar de 24.773 milions d’euros de més.

Aquests diners s’haguessin pogut fer servir per a reduir les cotitzacions dels treballadors catalans (amb l’objectiu d’estimular l’ocupació i d’atraure inversió), per a constituir un “fons de reserva propi” (veure més avall), o per a pagar unes pensions més altes als jubilats i altres pensionistes catalans. De fet, si aquests diners es repartissin entre tots els pensionistes catalans actuals els tocaria, en promig, 20.439 euros a cada un.(5)

Les dades del saldo de Catalunya amb la Seguretat Social espanyola (en sentit ample) poden analitzar-se des d’una altra perspectiva: pel període 1995-2010, les contribucions catalanes han estat de mitjana 9% més altes que les prestacions rebudes pel catalans (pensions i atur). Dit d’una altra manera: si Catalunya hagués estat independent les pensions i prestacions d’atur haurien pogut ser un 9% més altes.

 7. El drama del fons de reserva de la Seguretat Social espanyola. La població espanyola envelleix. De fet, la població de la major part de països occidentals envelleix. La raó és que als anys 50 i 60 del segle XX (just després de la segona guerra mundial) la taxa de natalitat va augmentar molt, un fenomen conegut com el “baby boom”. Com que d’això ja en fa 60 anys, els nens del “baby boom” ja comencen a tenir edat de jubilar-se. Com que la generació que segueix a la del “baby boom” és relativament petita, les projeccions demogràfiques indiquen que d’aquí pocs anys hi haurà molts jubilats per treballador. Això podria crear problemes a la Seguretat Social.Anticipant les tensions que la jubilació dels nens del “baby boom” crearà sobre les pensions, la Seguretat Social espanyola va decidir estalviar una part de les cotitzacions i crear un petit fons anomenat “fons de reserva”.(6) La idea era que, com que es preveia que quan es jubilés la generació del baby boom les cotitzacions dels joves no serien suficients per pagar les pensions, s’anirien estalviant uns quants diners cada any i es posarien en el “fons de reserva”. Aquesta reserva s’utilitzaria només quan es jubilés la generació del baby boom.En el cas d’Espanya, aquest fons de reserva, però, té tres problemes molt greus.El primer és la seva mida: és molt petit. A finals del 2011 aquest fons només tenia 66.000 milions d’euros, una quantitat ridícula ja que suposa uns 1.500 euros per ciutadà espanyol. El segon problema del fons de reserva és que està desapareixent ràpidament com a conseqüència dels dèficits de la Seguretat Social causats per la crisi. El tercer problema del fons de reserva és que, en lloc d’invertir els diners en un lloc segur, el 90% dels diners del fons s’han destinat a comprar deute de l’Estat espanyol, ja que a aquest li resultava difícil col·locar aquest deute entre els inversors privats. És a dir, si el govern decidís anar a buscar els diners del fons de reserva per a pagar pensions, trobaria que en lloc de diners hi ha pagarés del propi govern. Tenim, doncs, un peix financer que es mossega la cua i que fa que, de diners “de debò”, al fons de reserva n’hi hagi tan pocs que ha esdevingut pràcticament irrellevant a l’hora de garantir pensions futures.

Resum i conclusions

El fet que la Seguretat Social espanyola sigui de repartiment i no de capitalització fa que la decisió de pagar les pensions als jubilats i altres pensionistes catalans en cas  d’independència no depengui del Govern de Madrid sinó dels treballadors catalans que cotitzin. Per tant, les amenaces que vénen d’alguns partits de Madrid en relació al fet que els avis catalans no cobrarien pensions no tenen cap fonament.
Si analitzem les dades de salaris, ocupació i població pensionista a Catalunya, arribem a la conclusió que les pensions catalanes en cas d’independència no només no desapareixerien sinó que podrien ser fins a un 10% més altes que les actuals, si així ho volguessin els catalans, sense augmentar els percentatges de cotització.

D’altra banda l’anàlisi del saldo català de la Seguretat Social i altres organismes que generen cotitzacions i prestacions confirmen el mal negoci que suposa Espanya des d’un punt de vista d’aquesta despesa social: durant el període 1995-2010 les pensions i altres prestacions socials haurien pogut ser un 9% més altes amb una Catalunya independent, sense augmentar la pressió fiscal.

Notes

(1) Calculat com a rati entre població ocupada respecte a població jubilada o pensionista, amb dades del INE per al 2011 (mitjana anual).

(2) Dades del INE per al 2010 (últimes dades disponibles).

(3) Aquest càlcul està fet sobre el supòsit d’una cotització estrictament proporcional al salari, i per tant ignorant els topalls que afecten només als salaris més alts.

(4)  Dades del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat.

(5) Càlcul propi: 24.773 milions d’euros dividit entre 1,212 milions de jubilats i pensionistes.

(6) Aquest fons de reserva no s’ha de confondre amb el “fons de capital” que hi ha als països amb seguretat social per sistema de capitalització.

Font: Col·lectiu Wilson

http://www.wilson.cat/ca/comunicats-conjunts/item/213-independ%C3%A8ncia-i-pensions-la-mentida-m%C3%A9s-innoble.html [Consulta: 7 de març del 2014]

 
Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en ANC i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s