Guia del debat al congrés espanyol sobre el referèndum d’independència


El parlament hi demana la cessió de la competència per a convocar-lo · Preguntes i respostes per al seguiment del debat.

A petició del Parlament de Catalunya, el congrés espanyol debat aquesta tarda la cessió de la competència per a autoritzar, convocar i dur a terme un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Ja és segur que els partits espanyols més grans diran que no. Ho han dit i redit. Però, a parer dels partits catalans, l’escenificació servirà per a demostrar en una seu institucional oficial que el govern espanyol tanca totes les portes al procés sobiranista català. A continuació us oferim algunes preguntes amb resposta per a poder fer un seguiment del debat d’aquesta tarda.

A quina hora comença? Quant durarà?

El congrés espanyol dedicarà tota la sessió d’avui, que comença a les quatre de la tarda (3/2424hweb del congrés espanyol), a debatre la proposta del parlament perquè l’estat transfereixi a la Generalitat les competències per a poder celebrar la consulta. Havent acabat el debat, es farà la votació directament sense discutir cap més qüestió. La durada del debat i la votació final és imprevisible, perquè el govern podria intervenir-hi en qualsevol moment i sense limitació de temps. En qualsevol cas, la previsió és que s’allargui unes sis hores, pel cap baix. És a dir, s’acabaria cap a les deu del vespre.

Qui hi parlarà?

Cadascun dels tres diputats designats per la cambra catalana per defensar la proposició de llei, Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA), disposarà de deu minuts, el doble del temps habitual, i els portaveus dels grups parlamentaris del congrés disposaran d’un torn de fixació de posició de vint minuts. El primer de fer-ho serà Alfredo Pérez Rubalcaba en nom del PSOE. A continuació parlaran Josep Antoni Duran i Lleida (CiU), Joan Coscubiela (Esquerra Plural), Rosa Díez (UPyD), Aitor Esteban (PNB) i els portaveus del grup mixt (ERC, Amaiur i més). Finalment, tancarà el torn dels grups el portaveu del PP, Alfonso Alonso. En cas que algun dels tres ponents designats pel parlament no hi pogués anar per algun motiu sobrevingut, els tres suplents són Mercè Jou (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Dolors Camats (ICV-EUiA).

Qui defensa aquesta via?

El ple del parlament va aprovar de demanar al congrés espanyol la delegació de la competència per convocar el referèndum. Fou en la votació del dia 16 de gener, amb aquest resultat: 87 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA i els diputats del PSC Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena), 43 en contra (els 16 diputats del PSC restants, PP i Ciutadans) i 3 abstencions (CUP).

La CUP va instar CiU, ERC i ICV-EUiA a anar al congrés a tancar el camí de la constitució i de la ‘subordinació a l’estat espanyol i a uns pactes amb les elits franquistes’ començat fa trenta-cinc anys. I va justificar la seva abstenció dient que mai no havien compartit l’itinerari seguit a partir de la transició, el de la constitució i els estatuts.

Què s’hi debat?

El congrés espanyol debat una proposició de llei orgànica (pdf) d’un únic article –aprovada pel parlament– perquè delegui a la Generalitat ‘la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s’acordin amb el govern de l’estat’. També fixa que la convocatòria del referèndum la farà el govern de la Generalitat, i que serà abans de final d’any.

L’exposició de motius declara que el referèndum ‘pot tenir encaix en la constitució, en la mesura que no exclou la possibilitat d’un referèndum consultiu en l’àmbit d’una comunitat autònoma ni estableix límits quant al seu contingut’. La proposició demana d’aplicar l’article 150.2 de la constitució espanyola, que preveu que l’estat pugui transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats que siguin matèria de titularitat estatal, com ho és una convocatòria de referèndum.

És la primera vegada que es demana l’aplicació del 150.2 a instància del parlament?

El parlament ja havia presentat al congrés espanyol tres propostes relatives a traspassos de competències per la via de l’article 150.2 de la constitució espanyola, tot i que no se’n va acabar aprovant cap.

La primera, per a transferir els serveis meteorològics situats a Catalunya que depenen de l’estat, es va aprovar al parlament l’abril del 2003 i el congrés espanyol la va prendre en consideració el desembre del 2004, però la iniciativa va decaure quan s’exhaurí la legislatura.

La segona, sobre la transferència de les competències en matèria d’autorització per a la convocatòria del referèndum, es va aprovar al parlament el juliol del 2003 i es va debatre al congrés espanyol el febrer del 2006, que va rebutjar la iniciativa amb 279 vots en contra i 33 a favor. 

També el juliol del 2003 el parlament va aprovar la proposició de llei per a traspassar competències en matèria notarial per aquest article de la constitució espanyola. La iniciativa, però, es va retirar abans del primer debat al ple del congrés espanyol.

Què passa si el congrés tomba la proposta?

Si el congrés tomba la proposició del parlament –com ja s’ha anunciat–, tan sols quedarà viva una de les cinc vies que va identificar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) en l’informe sobre la consulta: la llei de consultes que prepara el parlament i que s’ha d’aprovar abans del setembre. Les quatre vies identificades pel CATN i que ja han quedat enterrades són els referèndums regulats i convocats per l’estat; els referèndums prevists en la llei catalana 4/2010, de consultes populars no referendàries; una reforma de la constitució espanyola; i la delegació de transferència de competències per part de l’estat, que és la que es vota avui.

La nova llei de consultes del parlament pot ser impugnada al Tribunal Constitucional espanyol i suspesa automàticament, en el moment que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Els partits contraris al dret de decidir ja han anunciat que la impugnarien. Aleshores, el govern i els partits favorables a la consulta hauran de decidir com esquiven totes les prohibicions imposades per l’estat a les vies legals que s’havien previst.

Font: Vilaweb, 8 d’abril del 2014

http://www.vilaweb.cat/noticia/4183995/20140408/guia-debat-congres-espanyol-referendum-dindependencia.html [Consulta: 8-4-14]

Aquesta entrada s'ha publicat en ANC i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s