Anem per feina, per Vicent Partal


Ho vaig escriure fa molts mesos: Espanya ja no ens pot derrotar, però nosaltres podem perdre. En realitat nosaltres som el principal enemic nostre. Per la nostra capacitat eterna de dubtar, pel pessimisme històric, per la pràctica habitual de l’enveja, per la por de guanyar.

Aquesta setmana l’estat ha començat a redoblar la seua ofensiva. Li queda massa poc temps i ha de posar tota la carn al foc. Ho està fent. Ha convençut Merkel, Hollande i Valls per a que diguen el que vol que diguen. Ha presentat unes balances fiscals que fan riure però que permeten als diaris de Madrid passar a l’ofensiva. Fins i tot aquests de la SC s’han permès publicar un vídeo ridícul qüestionant la xifra de participants en la Via Catalana. Només és l’inici de l’ofensiva final i més val que n’estiguem preparats. Perquè ells dispararan amb tot el que tinguen a mà, units i conjuntats, sense importar-los si és veritat o mentida, si fan el ridícul o si, com passa amb les balances fiscals, creen una situació pitjor encara que la que tenien.

No em preocupa gens tot plegat. Això no alterarà la realitat del país prou com per a fer-nos perdre. En canvi no acabe d’entendre perquè des del sobiranisme hi ha qui vol posar pals a les rodes o sembrar el dubte sobre tot i qualsevol cosa. Sistemàticament. Alguns sobiranistes sembla que dediquen tant d’esforç a criticar el procés que no els queda temps per a treballar per la independència. Tot està mal fet. Tothom s’equivoca. Res no pot funcionar. Ja ho sé que som un país que el mullader ens agrada però, francament, no us sembla que el que està en joc ara és massa important?

Nosaltres tenim unes seguretats i crec que és en això en el que ens hem de fixar. No pas en els rumors destructius o l’especulació derrotista.

Sabem que Mas no pactarà res amb Rajoy sense pactar abans amb els altres partits. Sabem segur que l’11 de setembre serà un gran èxit que demostrarà una vegada més que som la majoria del país. Sabem que el parlament aprovarà una Llei de Consultes que en tot cas podem criticar, jo ja ho vaig fer, però que serà l’instrument que obrirà la porta a la consulta. I sabem segur que el president de la Generalitat signarà el decret cridant a la consulta. No és prou saber? Si les circumstàncies canvien en tot cas ja ho parlarem quan canvien. Però quin sentit té dedicar-se a la desinformació activa, al rumor desaforat, a l’especulació embogida, mentre hi ha tantes certeses sobre la taula? Hi ha consulta i pregunta; hi ha data i una pregunta que inclou la independència com a possibilitat. I hi ha des dels democristians als anti-capitalistes units en un acord públic sobre com hem de fer-ho. A algú li sembla que això siga poca cosa? Algú creu que no és aquest un programa immediat, fins al 9 de novembre, que reclama tota la nostra atenció? Doncs deixem de fer el babau i centrem-nos en la feina. Que ara toca guanyar.

Font: Vilaweb, 25 de juliol del 2014
http://www.vilaweb.cat/editorial/4205315/anem-feina.html [Consulta: 25-7-2014]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s