El Partit dels Estupefactes


L’editorial d’ahir m’ha procurat unes quantes converses interessants i algun correu que guardaré amb cura una bona temporada. En essència, jo hi dibuixava el panorama polític que crec que s’obre al Principat si no hi ha acord per a fer eleccions ara. Ho remarque: si finalment no hi ha eleccions.

M’adone que ERC, acomboiada i influïda pels socialistes que han abandonat el PSC i animada per ICV, comença a veure amb bons ulls una proposta de govern d’esquerres el 2016. I d’això, només se’n pot derivar que CiU prove de guanyar temps per a reinventar-se durant el 2015, comptant amb el greu handicap de saber que Artur Mas no es presentarà de nou. L’anàlisi, la faig fredament: les municipals seran el terreny de joc en què es dibuixarà el nou panorama. Frase escoltada: ‘el tripartit va nàixer als municipis i el projecte que haja d’aparèixer al voltant d’ERC naixerà també des dels municipis’. No s’hi val a enganyar-se.

I a partir d’ací les converses i els correus. Alguna gent, d’una manera sincera, m’ha qüestionat fins i tot que faça aquest dibuix, que creuen que allunya la independència de l’horitzó polític. Solament puc dir que no parle pas de què voldria que passàs, sinó de què crec que podria passar. I constate amb ells que, efectivament, si passa això, si el camí és aquest, el país haurà retrocedit clarament.

Descarte, per tant, totalment l’acord per a fer unes eleccions ara? És clar que no. Continue pensant que el preu de no fer-les és massa alt. I, tal com vaig dir fa uns quants dies, estic convençut que segurament algú, al marge dels partits, caldrà que faça un pas endavant, un colp de puny sobre la taula. No cal dir que pense, especialment, en l’ANC.

Tanmateix, convindreu amb mi que el silenci és eixordador. No el de l’ANC, que ho és, sinó el de tots nosaltres. Segurament la majoria del país formem part avui del Partit dels Estupefactes, el partit dels qui no entenem què ha passat perquè tota l’eufòria desencadenada per l’èxit espectacular del 9-N i la possibilitat real de ruptura que significava la proposta d’Artur Mas hagen esdevingut un festival de males cares.

Callem massa? Jo crec que sí. Crec que ja fa dies que els estupefactes hauríem d’haver començat a exigir aquest colp sobre la taula a qui el puga fer. Sabem que en divuit mesos podríem ser independents. Sabem que entre els tres partits sobiranistes hi ha acord gairebé en tot. Sabem que cap partit no pot pretendre que el seu pla siga assumit íntegrament, que caldrà que pacten. I sabem que el camí es tornarà molt complicat si no ens plantem amb contundència i els obliguem a posar-se d’acord. Qui més s’apunta a cridar?

Vicent Partal, editorial Vilaweb, 16 de desembre del 2014
http://www.vilaweb.cat/editorial/4224016/partit-estupefactes.html [Consulta: 16-12-14]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s