Els disset punts més destacats de la proposta de constitució del jutge Vidal


Autor/s: Pere Cardús i Cardellach

Els disset punts més destacats de la proposta de constitució del jutge Vidal

L’ha presentada avui en un acte a l’Ateneu Barcelonès

Un equip de deu jutges i acadèmics encapçalat pel magistrat Santiago Vidal ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el seu esborrany de constitució catalana, que permetrà als ciutadans fer esmenes als 97 articles de la proposta. Després que transcendissin ja aspectes com les llistes obertes o l’absència d’exèrcit, la constitució del grup de Santiago Vidal també aposta per la limitació de mandats –dues legislatures de cinc anys màxim–, la supressió de les pensions vitalícies i la prohibició de les majories absolutes al parlament. A continuació, us presentem els disset punts més destacats de la proposta:

L’objectiu de la constitució

El preàmbul diu: ‘El poble de Catalunya ha decidit promulgar aquesta constitució amb l’objectiu de garantir la igualtat davant la llei, protegir la dignitat humana , assegurar la separació de Poders, fomentar la democràcia participativa, i respectar els valors fonamentals que recullen la Declaració Universal de Nacions Unides de 1948, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, el Pacte internacional de Drets econòmics i socials de 1977, els Tractats de la Unió Europea, i la Carta de la Terra aprovada al Forum mundial de Rio de Janeiro l’any 1997.’

La sobirania i la forma de l’estat

L’article primer diu que ‘Catalunya es constitueix en estat sobirà, democràtic i social de dret’ i que ‘la sobirania recau en el poble de Catalunya’.

L’article segon defineix l’estat català com una república parlamentària unicameral i no presidencialista. I afegeix que els principis que regeixen l’ordenament jurídic de l’estat català són ‘la llibertat, la justícia, la igualtat de drets i obligacions, la cultura, la solidaritat, els Drets Humans, la diversitat i la pau’.

Símbols i capitalitat

Segons aquesta proposta, la bandera de Catalunya continuarà sent la històrica de quatre barres vermelles sobre fons groc; l’himne oficial serà ‘Els Segadors’; i la diada nacional se celebrarà el dia 11 de setembre.

En l’article cinquè, la constitució promoguda pel jutge Vidal diu que la capital de la república serà Barcelona, que serà la seu del govern de la república, del parlament i del Tribunal Suprem.

El castellà, cooficial

En el seu article quart, la proposta de constitució diu que ‘la llengua oficial i pròpia de Catalunya és el català, i per tant, serà emprada de forma preferent per totes les administracions publiques en els seus respectius àmbits’. I afegeix que ‘atesa la composició demogràfica i social actual de Catalunya, i amb l’explícita voluntat de vetllar per la millor convivència entre tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen, el castellà gaudeix de l’estatut de llengua cooficial, i podrà ser emprat oralment i per escrit per tots aquells ciutadans que així ho desitgin’. A continuació, diu que ‘l’aranès és la llengua oficial i pròpia de la Vall d’Aran, en règim de cooficialitat plena amb el català’.

Igualtat i privilegis

L’article setè de la proposta de constitució diu que ‘ningú no pot ésser discriminat per raó de sexe, ètnia, origen, creences religioses o polítiques, opinions, minusvalua física o psíquica, llengua, orientació sexual, o qualsevol altra circumstància personal social o cultural’. A més, considera que ‘la institució jurídica dels aforats és considerada un privilegi inadmisible en un estat democràtic de dret i, per tant, es declara que totes les persones són iguals davant la llei, sense cap mena de distinció’.

Protecció de la vida privada i prohibició de la poligamia

La constitució proposada diu que ‘tota persona té dret a que es respecti la seva vida personal i familiar, sense cap ingerència pública ni privada, cosa que inclou la inviolabilitat del seu domicili, de la correspondència postal, telemàtica, i electrònica’. A més, en l’article dedicat a la protecció de la família, diu que ‘la bigamia i la poligamia romanen prohibides per l’ordinament jurídic, atès que atempten contra la dignitat de la persona’.

Doble nacionalitat

L’article dotzè de la proposta diu que ‘la nacionalitat catalana s’adquireix d’acord amb el que estableix la llei, per naixement, matrimoni, residència, adopció o conveni de reciprocitat amb un altre estat’. I obre l’opció de la doble nacionalitat: ‘Tots els ciutadans de Catalunya que en el termini d’un any a partir de la promulgació d’aquesta constitució així ho escullin lliurement, podran gaudir de la doble nacionalitat, catalana i espanyola, sempre i quan Espanya en reconegui el seu dret a conservar-la’. A més, diu que ‘els catalans continuaran essent ciutadans europeus amb tots els drets i deures de que gaudeixen en el moment de constituir-se la república catalana’.

Democràcia participativa i transparència

La proposta de constitució diu en el seu article 23 que ‘Catalunya és una democràcia participativa, on tots i cadascun dels ciutadans puguin sentir-se part de l’administració de la cosa pública i el bé comú’. A més, diu que ‘l’administració de l’estat està obligada a posar a disposició dels electors totes les dades rellevants en relació a la despesa pública, àdhuc en l’àmbit municipal, i a fomentar la participació –previ debat– col·lectiva en les decisions referents a les prioritats que han de recollir els pressupostos’.

També diu que ‘la remuneració de tots els càrrecs electes serà púbica’ i que ‘el seu sou serà fixat anualment pel parlament, i en qualsevol cas no podrà superar deu vegades l’import de la renda bàsica de vida digna’.

Limitació de mandats públics

La proposta de constitució també proposa mandats electorals amb un límit de dues legislatures. I afegeix que ‘els càrrecs electes no podran tornar-se a presentar fins transcorregut un termini mínim de deu anys’.

També diu que ‘els electors podran demanar als tribunals de justícia competents, la celebració de referèndums revocatoris dels batlles, regidors i diputats que incompleixin sistemàticament el seu programa electoral’. I que ‘la presentació de la demanda judicial haurà d’anar avalada per les signatures d’un mínim del 25% dels electors de la llista votada’.

Limitació geogràfica

La proposta del jutge Vidal diu que ‘Catalunya limita al nord amb França, al sud i l’oest amb Espanya’. I afegeix que ‘es compromet a mantenir els actuals límits territorials, sens perjudici de fomentar els especials lligams amb les terres de parla catalana sota sobirania d’altres estats’.

Un parlament de 105 membres

Segons la proposta de constitució, el parlament ‘consta d’una única camera amb 105 diputats elegits per sufragi lliure universal, d’acord amb els requisits establerts en la llei electoral’. ‘Cada cinc anys serà renovat íntegrament. Cap diputat podrà presentar-se més de dues legislatures seguides.’

Llistes obertes i circumscripcions comarcals

L’article 41 de la proposta de constitució diu que ‘la circumscripció electoral és la comarca’. I afegeix que ‘la llei electoral determina el número de diputats, atenent criteris de proporcionalitat i representació territorial i poblacional’. També diu que ‘cada comarca gaudirà de tants col·legis electorals com diputats li assigni la llei electoral vigent’.

Aquest mateix article diu que ‘la llei regularà els criteris específics de proporcionalitat a fi i efecte d’evitar que una sola llista o partit pugui assolir la majoria absoluta dels escons’. ‘Les llistes electorals seran obertes i els electors podran votar indistintament qualsevol dels candidats fins al nombre màxim predeterminat per la llei.’

La constitució també aposta per la llibertat de vot dels diputats: ‘Els membres del parlament són independents i només responen davant dels seus electors de la seva circumscripció. Cada diputat gaudeix de plena llibertat a l’hora d’emetre el seu vot, i per tant, no està obligat a seguir cap disciplina de partit.’

El president de la república

L’article 51 de la proposta constitucional diu que el president de la república ‘és el cap d’estat i màxima autoritat de Catalunya’. També diu que ‘és elegit per sufragi universal directe, lliure i secret dels ciutadans amb dret a vot’. I afegeix que ‘tindrà una limitació de dos mandats de 5 anys cada un’.

Segons la proposta, ‘el president nomenarà al primer ministre de la república, qui exercirà el càrrec durant un termini màxim de dues legislatures’. ‘El president gaudeix del dret de vet sobre les lleis aprovades al parlament llevat aquelles que hagin obtingut una majoria qualificada. Correspon al president promulgar les lleis i els decrets llei i ordenar-ne la publicació. Signar tractats internacionals en nom de Catalunya. Acreditar i rebre els diplomàtics estrangers. Convocar eleccions i referèndums.’

Vall d’Aran

La proposta de constitució diu que ‘la Vall d’Aran gaudeix d’un règim jurídic especial establert per llei del parlament’. I afegeix que ‘la seva organització institucional i administrativa és competència exclusiva del Conselh Generau, llevat allò que recull aquesta constitució’. I repeteix que ‘la llengua pròpia i oficial és l’aranès, en règim de cooficialitat amb el català’.

Tribunal Suprem

La constitució proposa que el Tribunal Suprem tingui jurisdicció a tot el territori de Catalunya, sigui l’òrgan jurisdiccional superior en tots els àmbits, i estigui format per cinc Sales, amb competència exclusiva cada una: Dret penal; Dret Civil; Dret Social; Dret contenciós-administratiu; i Dret Constitucional.

Un estat sense exèrcit

La proposta de constitució diu que ‘Catalunya és territori lliure d’exèrcit i forces armades, llevat de la policia pròpia (Mossos d’Esquadra) encarregada de la seguretat pública’. I afegeix que ‘els valors suprems que l’estat republicà vol transmetre a la resta de pobles del món, són la justícia social, la cultura, la pau, la lluita contra la pobresa, la protecció del medi ambient, la solidaritat, la cooperació internacional, el desenvolupament sostenible, i la igualtat en drets i deures de tots els éssers humans’.

Derogació de la constitució espanyola

La última disposició de la constitució proposada diu: ‘La publicació d’aquesta constitució deroga, en el territori de Catalunya, la constitució del regne d’Espanya aprovada el 6 de desembre de 1978.’

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s