El factor ‘desindependitzador’


Si fa un any els prohibicionistes trobaven que un 47% ‘pro-indepe’ era insuficient per a canviar l’estatus, ara un 47% en contra també és insuficient per a mantenir-lo.

Un diari dependentista va fer una enquesta per animar els seus, i li va sortir un formatge d’un 47,9% a favor de la dependència i un 43,7% en contra. En un any i escaig, els resultats s’havien capgirat. Quan saltava el titular, uns quants nusos de corbata es van afluixar: nena, truca’m a casa que no m’esperin per sopar. En cosa de minuts, però, tot de periodistes i analistes ja desmuntaven el formatge: mentre no vulgueu comptar vots en un referèndum no podem comptar vots de cap referèndum; per tant, us tornem el resultat segons les regles: en el pitjor dels casos, suma del bloc sobiranista igual a 71 escons, majoria absoluta al parlament i cap a casa.

Doncs bé, com que el diari sabia que algú faria la suma, perquè avui dia el més ximple té calculadora al mòbil, es va curar en salut introduint, subtilment, unes regles diferents. Resultat en titulars (les majúscules són meues): ‘Els catalans EXIGEIXEN una majoria de DOS TERÇOS del parlament per iniciar el procés.’ Com? Qui? Des de quan?

Quina jugada. De la mateixa manera que Duran i Herrera van aconseguir neutralitzar la pregunta-binària-universalment-reconeguda de sí o no dividint-la pel factor ‘desindependitzador’ del ‘sí-però-no-però-no-però-sí’, tenim que algú ha introduït el factor ‘desindependitzador’ dels dos terços, fent que la majoria-absoluta-universalment-reconeguda, de cop i volta, no sigui igual d’absoluta per a Catalunya, perquè així ho troben, ja que els ho pregunten, la majoria dels enquestats. Vegem com va en el paràgraf següent:

Que tens una majoria que no et convé? Doncs en busques una altra. A l’enquesta la van trobar així (les majúscules també són meues): ‘QUINA MAJORIA HAURIA DE TENIR el parlament per a començar a negociar un procés independentista?’ I a continuació s’oferia al pacient enquestat un parell d’opcions somnolents (blablablà de la meitat més un dels diputats que tal i tal, blablablà de més de la meitat dels vots emesos en tal i tal) i la resposta lluminosa com un sol: ‘Una MAJORIA REFORÇADA de dos terços, COM ES REQUEREIX per reformar l’estatut.’ Si fos un examen tipus test, qui dubtaria que la tercera és la bona? Titu, que diu ‘majoria reforçada’ i ‘com es requereix’: blanc i en ampolla, neng!

Malgrat l’emoció, aquestes ratlles només són impressions d’una passavolant. Qui estigui interessat en anàlisis i dades rigoroses sobre l’enquesta en trobarà moltes molt fàcilment. Aquí només afegirem que si fa un any els prohibicionistes trobaven que un 47% ‘pro-indepe’ era insuficient per a canviar l’estatus, ara un 47% en contra també és insuficient per a mantenir-lo. Tret que, en la pròxima enquesta, s’empesquin una pregunta ‘desindependitzadora’ com ara: ‘Quin tant per cent hauria de tenir el 47% separatista per a igualar el 47% moderat a favor del seny dins el marc de la legalitat, de la UE, de la constitució i beneït per la comunitat internacional?’ No et vulguis trobar, en aquesta conjuntura, un espanyolista que hagi de respondre què pesa més, un quilo de plom o un quilo de palla.

Potser aquesta visió pròpia de la matemàtica que tenen els dependentistes explica els missatges diferents que va emetre el diari segons si es tractava de la seua versió castellana o catalana, ja fos de ‘pay-per-view’, o de ‘view’ sense ‘pay’. Recordem que entre els seus lectors hi ha els que en compren els exemplars, i els que els perceben de franc a la universitat o se’ls troben al seient del tren, per si se’ls han descuidat a casa. I ara sí, anem al missatge, que en castellà deia: ‘El bloc sobiranista CONTINUA ESTABLE amb el 47% dels vots’, i en català: ‘El bloc sobiranista BAIXA i tindria el 47% del vot’. El Coco de Barri Sèsam ho tindria pelut per a explicar que una mateixa xifra pot romandre igual i baixar alhora, segons la necessitat d’esperonar o de desanimar el receptor. I és que, quan la matemàtica es converteix en opinió, tot és possible, tot es pot fer i tot es pot desfer. Vejam quins factors ‘desindependitzadors’ ens esperen, d’aquí al setembre, de part dels successius enquestadors.

Font: Marta Rojals, Vilaweb, 5 de maig del 2015

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4281582/factor-desindependitzador.html [Consulta: 5-5-2015]

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s