Presumpció d’innocència, fins quan?


Estem en un estat en el qual el Ministeri Fiscal és un òrgan jeràrquic. Per començar, el Fiscal General de l’Estat, el nomena el Gobierno i d’ell depenen tots els components de la Fiscalia. Fins i tot sense coneixements de dret, serem capaços de pensar que qui pot decidir si un cas va a judici o no és el Gobierno, mitjançant els fiscals, si més no en aquells casos que tinguin interès per a la seva política. Però hem d’aplicar la presumpció d’innocència! Que algú pugui fer una cosa, no vol dir que la faci.

Ja fa temps que el rebombori a la fiscalia de Catalunya per l’acusació del 9N, les declaracions d’algun dirigent Popular parlant de fiscals amics i els fiscals afinadors de l’exministre Fernández Díaz, van fer créixer sospites sobre si darrere de les actuacions de la Fiscalia hi havia la mà del Gobierno. Però n’hi ha prou amb això per deixar de pensar en la presumpció d’innocència? Podrien ser coincidències o declaracions eixelebrades de responsables polítics poc responsables.

Ara, en pocs dies, hem pogut veure fiscals que semblem defensors en casos especialment sensibles per ser qui és l’acusat, i això tant en temes de corrupció econòmica, com en l’exculpació d’algun membre de la Mesa del Parlament. Pel que fa als temes econòmics, proveu de dir al fiscal que no en sabíeu res de les trampes del vostre marit i que ho signàveu tot perquè estàveu enamorades. A veure si us en lliureu, de la condemna! El cas de l’acusació, o millor dit, de l’exculpació d’un membre de la Mesa del Parlament perquè «en realitat no volia fer allò que va fer, perquè sabem que no és independentista» també és preocupant. En aquests casos, per continuar pensant en la innocència de la fiscalia, haurem d’esforçar-nos una mica més, i creure que la clarividència del fiscal li permet discernir entre el que és amor i el que és delicte fiscal, i saber millor que el mateix exculpat quines eren les seves veritables intencions.

També tenim un Ministre de Justícia que diu que, si els fiscals reben pressions, ho han de denunciar discretament seguint la cadena jeràrquica i no esbombar-ho a la premsa. El primer que se’ns acudeix és, que potser el fiscal queixós sospitava que, pel conducte reglamentari, la queixa no prosperaria. Com pot ser això? Potser les pressions rebudes venien de la jerarquia? Segurament la bonhomia i la innocència del Sr. Ministre han impedit que se li acudís aquesta possibilitat. A més a més, cal suposar que, quan la Fiscal en Cap de Barcelona es queixà, en una roda de premsa, de les, segons ella, pressions i quasi agressions rebudes, i no se’n va queixar pel procediment establert, el ministre devia estar distret.

Tenim raons per continuar creient que la Fiscalia actua de forma independent?

ANC – Badalona per la Independència

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s