Tornar al “peix al cove”? Ni somieu que aconseguireu el mateix que el PNB!


A alguns, el recent acord entre el Gobierno i el PNB els ha fet enyorar èpoques passades de «el peix al cove», i els fa somiar en un concert econòmic similar per a Catalunya, això sí, sempre que ens portem bé, que abandonem allò del «desafio secesionista». Però hi ha alguna raó real per somiar-hi?

Anem a veure: la quota que anualment paga el País Basc a l’estat és la part proporcional, en funció del PIB, que els correspon sobre les despeses comuns més les competències no transferides. El PIB del País Basc quan es va instituir aquest sistema era un 6,9 i ara és un 6,1% del total de l’Estat. En base a això, els bascos pagaran a partir d’ara una quantitat al voltant dels 950 milions de d’euros a l’any. Però, el PIB de Catalunya representa el 19% del total estatal. No disposem de les xifres de les despeses no transferides pel que fa a Catalunya, però si el PIB és més del triple, la xifra que hauria de suportar estaria al voltant del triple del que suportaran els bascos, uns 3.000 milions anuals d’euros. Ep! Poca broma, el triple que el País Basc! Però l’Estat sortiria guanyant, o perdent amb això?

Com a benefici potser podria comptar amb una pèrdua de pistonada de l ’impuls independentista, encara que tampoc tindria cap seguretat de la dimensió d’aquesta davallada. Més aviat deu pensar que en el millor dels casos afluixaríem ara i passats uns anys hi tornaríem. Per contra, perdria cada any la diferència entre el que ara extreu de Catalunya – el famós dèficit fiscal – i els 3.000 milions que comentàvem abans. Això són més de vint-i-cinc vegades el que ha perdut amb la nova quota basca. Davant d’aquest escenari, ni el gestor més maldestre en tindria cap dubte: el concert econòmic ni hi és, ni se lespera.

A més a més, som la revolució dels somriures, tot aquest enrenou no provoca ni una paperera trencada. Per tant, mantenir l’estatu quo actual no els fa témer ni tan sols el desgast que suposaria una hipotètica pèrdua de la pau social. Potser això és el que intentava contrarestar ara fa dos anys i escaig Junqueras, quan va amenaçar de paralitzar l’economia catalana una setmana, cosa que a Madrid no es van creure i van continuar en el seu tancredisme polític.

Però compte que el seu raonament va més enllà. L’Estat no només ha d’evitar perdre ara, sigui per la independència o sigui per un hipotètic concert econòmic, la font d’ingressos que és Catalunya. A més a més, ha de fer mans i mànigues perquè la situació actual no es repeteixi.

Des del seu punt de vista, la solució passa per limitar la identitat catalana a una peculiaritat regional, més o menys com els vestits de faralaes o la munyeira. Això evidentment implica fer fora de la esfera pública el català, fins i tot de les senyals de trànsit, aplicar el trilingüisme trampós a l’escola, reduir Sant Jordi a «el día del libro», per recentralitzar la gestió econòmica pública, com ja estan fent amb la intervenció de facto de les finances de la Generalitat, i qualsevol altre cosa que se’ls acudeixi que serveixi per espanyolitzar els catalans. Penseu que fins i tot estan parlant de tornar a posar la mili, es veu que ajuda a fabricar patriotes.

En definitiva, o aquest cop ens en sortim o la centralització dels jacobins quedarà com joc de nens al costat del que ens tenen preparat.

ANC Badalona per la Independència

Anuncis

Quant a ANC BADALONA

Assemblea Nacional Catalana - Badalona per la Independència
Aquesta entrada ha esta publicada en ANC. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s