Del preàmbul de la llei destaca el primer paràgraf on s’explica que els drets fonamentals i les llibertats públiques, segons la Constitució del 78, s’han d’interpretar d’acord amb els tractats internacionals com els Pactes sobre Drets Civils i Polítics aprovats per l’ONU, on el primer punt és el dret a l’autodeterminació dels pobles.
A més a més d’aquestes normes de l’ONU, fa esment dels dictàmens del tribunal de la Haia, que han ampliat aquest dret fora dels casos derivats de la fi del colonialisme.
Del cos de la llei destaca:
- La declaració del poble de Catalunya com a “subjecte polític sobirà” i per tant amb capacitat per decidir el seu futur.
- La creació de la Sindicatura Electoral com a òrgan independent, nomenat pel Parlament, que haurà de vetllar per la correcta realització del referèndum.
- Aquesta llei “preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte“.
- Empara totes les autoritats, persones i empreses que participin de manera directa o indirecta “en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum”.
- Si els ajuntaments no cedeixen espais per al referèndum, la Generalitat els habilitarà.
- Un cop efectuat el recompte si la majoria de vots és favorable al SÍ, el parlament declararà la independència. Si és favorable al no, es convocaran eleccions autonòmiques.
Podeu llegir el text íntegre clicant aquí.
També s’ha habilitat un web on es pot consultar qualsevol dubte relatiu al referèndum de l’1 d’octubre que podeu veure aquí.
