Xavier Garcia Albiol intenta esquivar els “tarats” als jutjats

Tres jubilats badalonins que en el seu dia van sentir-se injuriats per Xavier Garcia Albiol,  (al ser qualificats com a “banda de tarados” per haver-se “engarjolat” a la Plaça de la Vila de Badalona reclamant la llibertat dels presos polítics), van acudir als jutjats de Badalona en defensa dels seus drets.

Com que la llei obliga, prèviament a la interposició d’una querella per injúries a interposar demanda d’acte de conciliació davant del jutjat de primera instància, els tres afectats van procedir d’aquesta manera. Cadascuna de les seves demandes segueix el seu procés.

Ara s’ha tingut coneixement que Xavier Garcia Albiol ha posat en qüestió amb la presentació d’un simple escrit la competència del Jutjat de Badalona per realitzar aquest acte de conciliació. El seu escrit fa bandera de la seva condició d’aforat com a diputat i com a senador. La resposta judicial ha sigut ràpida i contundent: li ve a dir que si creu que això és així ho ha de manifestar el dia en que està assenyalada la celebració de l’acte de conciliació,el proper 25 de gener a ¾ d’1 del migdia.

D’aquesta manera, el Jutjat de Primera Instància número 2 ha dictat una diligència d’ordenació que, contestant l’escrit de Xavier Garcia Albiol, (que s’acompanya annex), estableix el següent: “Estese al señalamiento del acto de conciliación del 25 de enero a las 12.45 horas que es el momento en que deben realizarse las manifestaciones oportunas, teniendo en cuenta los dispuesto en el artículo 140.2 de la Ley de Jurisdicción Voluntaria”.

Un dels tres jubilats ha manifestat la seva sorpresa davant la poca valentia que suposa el fet de treure l’escut protector de l’aforament per un simple acte de conciliació: “el senyor Xavier Garcia Albiol demostra ser molt valent a l’hora de fer tuits injuriosos, però quan li toca donar la cara sembla que s’arrugui”.

Ara la incògnita rau en saber si el dia 25 de gener, en el primer dels tres actes de conciliació als que està citat Xavier Garcia Albiol, el líder popular s’hi presentarà o no. Si s’hi presenta pot fer tres coses: al·legar la falta de competència del jutjat i buscar refugi a l’aforament, admetre que va injuriar al demandant o negar-ho. Òbviament també pot no presentar-s´hi. En aquests dos darrers casos, -la negació o la no presentació-, quedaria expedita ja la via penal si els jubilats volen continuar endavant amb la seva denúncia.

Article 140.2 de la LJV. Si se suscitaren cuestiones de competencia del Juzgado o de recusación del Secretario judicial o Juez de Paz ante quien se celebre el acto de conciliación, se tendrá por intentada la comparecencia sin más trámites.

RESPOSTA ALBIOL

Anuncis
Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

1 de gener de 2018 a la plaça de la Vila.

Primer dia i primer dilluns de l’any en que malauradament ens vam aplegar a la plaça de la Vila per demanar l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Ho vam fer escoltant les paraules que des de la presó ens envien els Jordis en la veu de les actrius Maria Antònia Carbó i Teresa Ustrell, i la interpretació al piano del Cant dels Ocells, a càrrec de Laura Morales.

També vam repassat el que potser ha estat l’any més intens dels sobiranisme amb els vídeo-resums de l’Alfons Laliga i en Felicià Sabater que podreu veure clicant sobre les imatges.

caratula alfons

caratula felicià

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Conferencia sobre la censura a Internet durant el referèndum de l’1 O al 34C3:TUWAT

El 34C3 és la 34a edició del Chaos Communication Congress, un congrés anual de quatre dies sobre tecnologia, societat i utopia, que aquest any es va celebrar entre el 26 i el 30 de desembre a Leipzig. Podeu veure la seva web clicant aquí.

En aquesta edició del congrés, Matthias va explicar com, ja en els dies previs a l’1O, durant la votació i en els dies posteriors, es va portar a terme la operació de censura a Internet més gran que ha hagut mai a Europa, i com es va aconseguir esquivar tots els obstacles, amb el resultat final que ja coneixeu: vam votar!

A banda dels detalls tècnics que només entendran els especialistes, es interessant la difusió internacional que això representa, i sobre tot pel public al que va adreçat. També són interessants les reaccions del públic rient dels piolins i algunes de els preguntes del final.

Podeu veure la conferència sencera en anglès clicant sobre la ilustació,

3343c

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Presó a la plaça de la Vila 17 de desembre de 2017.

Presó p de la Vila

Diumenge 17 de desembre de 2017, des de les 11 del matí fins les vuit del vespre a la Plaça de Vila hi va haver una presó on voluntaris es van tancar per demanar la llibertat de presos polítics. Mentrestant, al costat, hi havia una paradeta on, fent un donatiu per La Marató de TV3, es podien recollir llaços i bufandes de color groc. L’import recollit amb aquestes donacions és de 1,042€ i avui s’ha ingressat íntegrament al compte de la Marató

Moltes gracies a tots els que us vau acostar a fer un donatiu.

Mentrestant, un regidor i senador ens va insultar dient-nos que érem una «banda de tarados». Perquè la impunitat no s’instal·lí al nostre país, avui s’ha presentat una demanda de conciliació, pas previ a la querella per injuries si no hi ha rectificació.

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

QUI ET VOL BÉ ET FARÀ PLORAR

El refranyer acostuma a encertar el sentit de les coses, serà per l’experiència en el temps de com es desenvolupen les relacions socials, els fenòmens atmosfèrics i altres moltes consideracions que van acumulant empíricament coneixements per poder entendre com es desenvolupen les conteses del nostre dia a dia. Ves per on, en l’actualitat política catalana, amb l’aplicació del controvertit article 155 de la Constitució espanyola i la campanya electoral per les eleccions del 21-D, es fa palès que el triumvirat del PP, PSOE-PSC i C’s aplica, sense cap mena de vergonya ni consideració democràtica, la vigència del refrany.

Tenir empresonats a Madrid i exiliats a Bèlgica, atonyinar a gent pacífica que volia votar l’1-O, esquarterar la Generalitat, entrar emparats per la Guàrdia Civil al Museu de Lleida per emportar-se les obres de Sixena, amenaçar constantment als independentistes, deixar actuar impunement als elements “incontrolats” de l’extrema dreta. Una Junta Electoral Central que coarta la llibertat d’expressió declarant el color groc com a element pertorbador de la campanya electoral, prohibint que uns avis es manifestin pacíficament, en una plaça de Reus, impedint que els mitjans de la CCMA diguin presos polítics i exiliats, que posin condicionants a la retransmissió de la fantàstica, cívica i multitudinària manifestació de Brussel·les, a 1 minut de connexió cada mitja hora. Tot plegat, no fa plorar als ciutadans que democràticament volen expressar les seves preferències per una opció política?

Amb un paternalisme en grau superlatiu, des del govern espanyol, amb els que li donen suport i els partits anomenats constitucionalistes, ens diuen que ho fan pel nostre bé, que la febre independentista, l’adoctrinament de la mainada a les escoles, la “menjada de coco” de TV3 i Catalunya ràdio, s’acabarà d’una vegada i tornarem a la normalitat. Per ells la “normalitat” és tornar a rebre de valent les conseqüències d’un mandat neofranquista. Adéu!

Jordi Lleal i Giralt

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Per una victòria incontestable de la República

El govern de l’estat s’ha vist forçat a no allargar una intervenció que hauria estat agònica i ha convocat unes eleccions il·legítimes amb l’aplicació de l’article 155 el 21 de desembre, Això és una mostra de la nostra capacitat i de la seva manca de control territorial.

L’Assemblea Nacional Catalana considera que l’Estat espanyol ja no exerceix d’estat a Catalunya sinó que actua com un mecanisme de sotmetiment absolut de la població. Les evidències d’aquest sotmetiment no són pas lleugeres ni transitòries, com ho expliciten els danys, greuges i perjudicis causats els darrers tres mesos. La República Catalana està ocupada.

Després d’una lluita no violenta de més de 5 anys, aquest país, la seva gent i el Govern i el Parlament van ser capaços d’organitzar i aguantar el referèndum d’independència. Aquest és un clar exemple que la unitat d’acció de l’independentisme pot aconseguir fer caure qualsevol dels murs que se’ns col·loquin al davant.

Aquestes eleccions no són normals. Amb una victòria clara a les urnes el 21 de desembre amb més vot independentista que mai, malgrat la violència i la por, com deixen entreveure els resultats de l’1 d’octubre, la posició feble de l’estat espanyol es tornarà insostenible de manera definitiva per sota dels seus escarafalls constitucionals. Tindrem la República efectiva més a la vora, amb la màxima legitimitat d’un procés no violent i sempre validat per les urnes.

L’Assemblea Nacional Catalana hauria preferit poder donar suport activament a una candidatura única, tal com havien expressat els socis. Malgrat això, no estarà pas passiva durant la campanya ni en els mesos que vindran  –l’Assemblea té moltes maneres de fer activisme polític, més enllà de les candidatures.

El poder és de la ciutadania. Si aconseguim que es reprodueixi un mandat electoral inequívoc en favor de la República, l’Estat espanyol haurà perdut tota autoritat legítima per ser obeït pels catalans i no tindrà argument aplicable per tornar a utilitzar ni la força ni l’amenaça contra el Parlament electe ni el Govern sobirà. Els passos que s’hauran de recórrer a partir del 22 de desembre són evidents: la restauració del Govern legítim, la ratificació i consolidació de la República i l’inici del procés constituent.

Encetem a partir d’avui la confecció d’un nou Full de ruta per a la implantació real de la República. Com que aquest any ha estat del tot impossible organitzar un Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors, atès el conjunt d’esdeveniments polítics, iniciarem una ronda de debats d’Incidència Política al Territori per poder copsar totes les inquietuds i els objectius que hauria d’incloure aquest nou Full de ruta.

Basant-nos en aquestes aportacions de tot el territori, es confeccionarà una proposta de Full de ruta que serà el que presentarà el Secretariat Nacional per sotmetre’l al procés d’esmenes previ a l’Assemblea General Ordinària (AGO). Prepararem així la nostra AGO, que ha de tenir lloc per estatuts del gener a l’abril i que el 2018 tindrà lloc tan aviat com sigui possible, probablement coincidint amb la constitució del nou Govern.

L’ANC portarà a terme la seva pròpia acció política per arribar a la restauració del Govern legítim i la consolidació de la República Catalana.

Barcelona, 25 de novembre de 2017

 Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Carta enviada per Jordi Sànchez des de la presó.

Des de la llibertat (3)

Les aspiracions democràtiques de la majoria de la població catalana trobaran nous camins per seguir avançant

Els dies i sobretot les nits comencen a ser realment freds a Soto del Real, a peu de la Sierra madrilenya. Sorprèn, però, que la calefacció només funcioni a la zona de les visites exteriors de familiars i advocats i no a l’interior dels mòduls, tot i que és una manera de fer sentir a les visites la suposada calidesa de la presó. Desconec si la fiscalia belga ha demanat informació sobre la climatització a les presons espanyoles; si algú pot, però, que els expliqui que a les cel·les no hi ha radiadors, que les parets són d’un fred i trist formigó i que les finestres no ajusten. I que en els espais comuns els pocs radiadors que hi ha, de moment, són decoratius. Molt ecològic i sostenible, tot plegat. De fet, si els interns podem anar amb samarretes tèrmiques, polars i anoracs per dintre el mòdul, per què malbaratar energia?

El gran contrast amb la gèlida presó, el contrapunt càlid que em fa sentir amb forces i bon ànim, és l’escalf que arriba des de tantes places, carrers, balcons i teatres del nostre país. Un escalf en forma de cartes i milers de paraules i tantes imatges que molt sovint m’emocionen i sempre s’agraeixen.

Quanta gratitud us devem jo i la resta de persones empresonades o residents a Bèlgica a causa de la decisió de la jutge Lamela, per tanta i tanta solidaritat i estima. Em sé deutor i no crec que ni ara ni en el futur pugui disposar ni de prou paraules ni dels gestos adequats per retornar-vos tanta estima rebuda. La meva filla Abril, amb els seus 11 anys acabats d’estrenar, em va prestar la seva veu al carrer Marina el passat 11 de novembre per dir-vos: gràcies per no oblidar-nos.

Us convido, però, a no oblidar mai l’autèntica raó de la nostra causa; el motiu últim pel qual hem arribat al punt on ara ens trobem. La nostra excarceració és una demanda, potser moralment obligada, però circumstancial, i que en cap cas pot silenciar o tapar l’exigència democràtica i nacional a favor de la República Catalana. Que ningú pensi que un cop sortim de la presó i el president Puigdemont pugui tornar dignament i sense risc de trepitjar la presó tot estarà resolt.

Hem arribat fins aquí per un compromís col·lectiu, exemplificant per a molta gent de fora del país, per exercir sense renúncia ni dilacions el legítim dret a l’autodeterminació. Volíem votar, vam votar i tornarem a votar les vegades que calgui fins a assolir el reconeixement. El recorregut fet no és debades i el dolor rebut tampoc. La força de la llum desafiant la foscor el passat 11 de novembre al carrer Marina és la millor metàfora del que som capaços de fer per desafiar l’autoritarisme que sembla inevitable i imbatible. De la mateixa manera que vam convertir la foscor en una immensa catifa lluminosa de llum blanca d’esperança, serem capaços de vèncer l’autoritarisme disfressat amb pell d’ovella.

L’Estat vol jugar amb nosaltres en el perímetre dels principis democràtics i sovint ho fa fora d’aquest espai. Confon i crea confusió entre legitimitat i legalitat. Moldejar la legalitat a la seva conveniència desdibuixa i violenta principis i procediments fins ara respectats per l’estat de dret. I tot per no disposar del coratge democràtic de deixar que les urnes parlessin en un referèndum. I tot per la displicent actitud d’ignorar sistemàticament els milions de veus que des del 2010 desborden pacíficament i cívicament els nostres carrers.

Amb l’autogovern intervingut, les penes de presó incondicionals dictades i en vigència, amb noves figures delictives creades amb una enginyeria jurídica que ha portat a empeltar fragments del Codi Penal franquista amb l’actual, amb una opinió publicada encarregada de dibuixar escenaris econòmics caòtics sense explicar ni les pressions reals ni els boicots a productes catalans en el mercat espanyol (suggereixo que algú s’interessi pel boicot durant el mes d’octubre que fruita catalana va rebre per part de Mercamadrid), algú podria tenir la temptació de pensar que, després de totes aquestes mesures que el poder espanyol ha impulsat, el problema que Espanya té amb Catalunya ja s’ha resolt. Quin error!

Les aspiracions democràtiques de la majoria de la població catalana trobaran nous camins per seguir avançant. Que ningú ho dubti. Així com l’aigua troba sempre un camí de sortida, nosaltres el trobarem. Perquè no hi ha manera de contenir la voluntat d’un país quan s’expressa i es manifesta com nosaltres ho fem. Al carrer i a les urnes. Ho hem vist des de l’1 d’octubre en escenes mai abans pensades ni imaginades per ningú. I ho veurem el 21-D, quan de nou tornarem a demostrar al món quina és la nostra voluntat. El nostre secret és que no tenim secret. Sabem el que volem, sabem com ho volem. Ho hem mostrat al món i ens hem explicat davant tots aquells que ens han volgut escoltar. La nostra determinació i perseverança ens farà guanyadors. Totes les causes justes han vençut perquè mai han renunciat a guanyar. Nosaltres tampoc ho farem.

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari