Per una victòria incontestable de la República

El govern de l’estat s’ha vist forçat a no allargar una intervenció que hauria estat agònica i ha convocat unes eleccions il·legítimes amb l’aplicació de l’article 155 el 21 de desembre, Això és una mostra de la nostra capacitat i de la seva manca de control territorial.

L’Assemblea Nacional Catalana considera que l’Estat espanyol ja no exerceix d’estat a Catalunya sinó que actua com un mecanisme de sotmetiment absolut de la població. Les evidències d’aquest sotmetiment no són pas lleugeres ni transitòries, com ho expliciten els danys, greuges i perjudicis causats els darrers tres mesos. La República Catalana està ocupada.

Després d’una lluita no violenta de més de 5 anys, aquest país, la seva gent i el Govern i el Parlament van ser capaços d’organitzar i aguantar el referèndum d’independència. Aquest és un clar exemple que la unitat d’acció de l’independentisme pot aconseguir fer caure qualsevol dels murs que se’ns col·loquin al davant.

Aquestes eleccions no són normals. Amb una victòria clara a les urnes el 21 de desembre amb més vot independentista que mai, malgrat la violència i la por, com deixen entreveure els resultats de l’1 d’octubre, la posició feble de l’estat espanyol es tornarà insostenible de manera definitiva per sota dels seus escarafalls constitucionals. Tindrem la República efectiva més a la vora, amb la màxima legitimitat d’un procés no violent i sempre validat per les urnes.

L’Assemblea Nacional Catalana hauria preferit poder donar suport activament a una candidatura única, tal com havien expressat els socis. Malgrat això, no estarà pas passiva durant la campanya ni en els mesos que vindran  –l’Assemblea té moltes maneres de fer activisme polític, més enllà de les candidatures.

El poder és de la ciutadania. Si aconseguim que es reprodueixi un mandat electoral inequívoc en favor de la República, l’Estat espanyol haurà perdut tota autoritat legítima per ser obeït pels catalans i no tindrà argument aplicable per tornar a utilitzar ni la força ni l’amenaça contra el Parlament electe ni el Govern sobirà. Els passos que s’hauran de recórrer a partir del 22 de desembre són evidents: la restauració del Govern legítim, la ratificació i consolidació de la República i l’inici del procés constituent.

Encetem a partir d’avui la confecció d’un nou Full de ruta per a la implantació real de la República. Com que aquest any ha estat del tot impossible organitzar un Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors, atès el conjunt d’esdeveniments polítics, iniciarem una ronda de debats d’Incidència Política al Territori per poder copsar totes les inquietuds i els objectius que hauria d’incloure aquest nou Full de ruta.

Basant-nos en aquestes aportacions de tot el territori, es confeccionarà una proposta de Full de ruta que serà el que presentarà el Secretariat Nacional per sotmetre’l al procés d’esmenes previ a l’Assemblea General Ordinària (AGO). Prepararem així la nostra AGO, que ha de tenir lloc per estatuts del gener a l’abril i que el 2018 tindrà lloc tan aviat com sigui possible, probablement coincidint amb la constitució del nou Govern.

L’ANC portarà a terme la seva pròpia acció política per arribar a la restauració del Govern legítim i la consolidació de la República Catalana.

Barcelona, 25 de novembre de 2017

 Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana

Anuncis
Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Carta enviada per Jordi Sànchez des de la presó.

Des de la llibertat (3)

Les aspiracions democràtiques de la majoria de la població catalana trobaran nous camins per seguir avançant

Els dies i sobretot les nits comencen a ser realment freds a Soto del Real, a peu de la Sierra madrilenya. Sorprèn, però, que la calefacció només funcioni a la zona de les visites exteriors de familiars i advocats i no a l’interior dels mòduls, tot i que és una manera de fer sentir a les visites la suposada calidesa de la presó. Desconec si la fiscalia belga ha demanat informació sobre la climatització a les presons espanyoles; si algú pot, però, que els expliqui que a les cel·les no hi ha radiadors, que les parets són d’un fred i trist formigó i que les finestres no ajusten. I que en els espais comuns els pocs radiadors que hi ha, de moment, són decoratius. Molt ecològic i sostenible, tot plegat. De fet, si els interns podem anar amb samarretes tèrmiques, polars i anoracs per dintre el mòdul, per què malbaratar energia?

El gran contrast amb la gèlida presó, el contrapunt càlid que em fa sentir amb forces i bon ànim, és l’escalf que arriba des de tantes places, carrers, balcons i teatres del nostre país. Un escalf en forma de cartes i milers de paraules i tantes imatges que molt sovint m’emocionen i sempre s’agraeixen.

Quanta gratitud us devem jo i la resta de persones empresonades o residents a Bèlgica a causa de la decisió de la jutge Lamela, per tanta i tanta solidaritat i estima. Em sé deutor i no crec que ni ara ni en el futur pugui disposar ni de prou paraules ni dels gestos adequats per retornar-vos tanta estima rebuda. La meva filla Abril, amb els seus 11 anys acabats d’estrenar, em va prestar la seva veu al carrer Marina el passat 11 de novembre per dir-vos: gràcies per no oblidar-nos.

Us convido, però, a no oblidar mai l’autèntica raó de la nostra causa; el motiu últim pel qual hem arribat al punt on ara ens trobem. La nostra excarceració és una demanda, potser moralment obligada, però circumstancial, i que en cap cas pot silenciar o tapar l’exigència democràtica i nacional a favor de la República Catalana. Que ningú pensi que un cop sortim de la presó i el president Puigdemont pugui tornar dignament i sense risc de trepitjar la presó tot estarà resolt.

Hem arribat fins aquí per un compromís col·lectiu, exemplificant per a molta gent de fora del país, per exercir sense renúncia ni dilacions el legítim dret a l’autodeterminació. Volíem votar, vam votar i tornarem a votar les vegades que calgui fins a assolir el reconeixement. El recorregut fet no és debades i el dolor rebut tampoc. La força de la llum desafiant la foscor el passat 11 de novembre al carrer Marina és la millor metàfora del que som capaços de fer per desafiar l’autoritarisme que sembla inevitable i imbatible. De la mateixa manera que vam convertir la foscor en una immensa catifa lluminosa de llum blanca d’esperança, serem capaços de vèncer l’autoritarisme disfressat amb pell d’ovella.

L’Estat vol jugar amb nosaltres en el perímetre dels principis democràtics i sovint ho fa fora d’aquest espai. Confon i crea confusió entre legitimitat i legalitat. Moldejar la legalitat a la seva conveniència desdibuixa i violenta principis i procediments fins ara respectats per l’estat de dret. I tot per no disposar del coratge democràtic de deixar que les urnes parlessin en un referèndum. I tot per la displicent actitud d’ignorar sistemàticament els milions de veus que des del 2010 desborden pacíficament i cívicament els nostres carrers.

Amb l’autogovern intervingut, les penes de presó incondicionals dictades i en vigència, amb noves figures delictives creades amb una enginyeria jurídica que ha portat a empeltar fragments del Codi Penal franquista amb l’actual, amb una opinió publicada encarregada de dibuixar escenaris econòmics caòtics sense explicar ni les pressions reals ni els boicots a productes catalans en el mercat espanyol (suggereixo que algú s’interessi pel boicot durant el mes d’octubre que fruita catalana va rebre per part de Mercamadrid), algú podria tenir la temptació de pensar que, després de totes aquestes mesures que el poder espanyol ha impulsat, el problema que Espanya té amb Catalunya ja s’ha resolt. Quin error!

Les aspiracions democràtiques de la majoria de la població catalana trobaran nous camins per seguir avançant. Que ningú ho dubti. Així com l’aigua troba sempre un camí de sortida, nosaltres el trobarem. Perquè no hi ha manera de contenir la voluntat d’un país quan s’expressa i es manifesta com nosaltres ho fem. Al carrer i a les urnes. Ho hem vist des de l’1 d’octubre en escenes mai abans pensades ni imaginades per ningú. I ho veurem el 21-D, quan de nou tornarem a demostrar al món quina és la nostra voluntat. El nostre secret és que no tenim secret. Sabem el que volem, sabem com ho volem. Ho hem mostrat al món i ens hem explicat davant tots aquells que ens han volgut escoltar. La nostra determinació i perseverança ens farà guanyadors. Totes les causes justes han vençut perquè mai han renunciat a guanyar. Nosaltres tampoc ho farem.

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

AUTOCARS A BRUSSEL·LES PER LA MANIFESTACIÓ DEL 7 DE DESEMBRE DE 2017

** PLACES ESGOTADES **

Si voleu anar a Brussel·les per assistir a la manifestació del dia 7 de desembre, podeu fer-ho en autocar des de Badalona.

Clicant aquí o a l’apartat del menú corresponent trobareu el formulari amb instruccions per reservar places.

 

DESCRIPCIÓ DEL VIATGE

Sortida des del Museu de Badalona (Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) el dia 6/12/2017 a les 15:00 h. Nit a l’autocar.

La sortida de Brussel·les serà el dia 7 a les 21:00 (hora i lloc a confirmar). Nit a l’autocar.

PREU DEL VIATGE

El preu del viatge és de 100€ per passatger

El preu inclou transport en autocar “gran confort” i assegurança de viatge. No inclou cap altre servei.

El pagament s’haurà de fer dins de les 48h següents a la data de reserva, per ingrès o transferència al compte ES29 0182 5096 0402 0165 2590 del Banc Bilbao Vizcaya.

Si el pagament el feu per TRANSFERÈNCIA, DEMANEU AL BANC QUE ENVIÏ NOTIFICACIÓ a badalona@assemblea.cat

Al concepte del pagament cal indicar obligatòriament: “ANC + NOM i COGNOMS DEL PASSATGER PRINCIPAL + DNI”

LA RESERVA NO ES CONSIDERARÀ FINALITZADA FINS A L’ABONAMENT DE L’IMPORT TOTAL CORRESPONENT AL PASSATGER PRINCIPAL + ELS ACOMPANYANTS INDICATS A LA RESERVA.

ALTRES CONDICIONS IMPORTANTS

– Els inscrits han de ser majors de 18 anys o menors acompanyats. En el cas de menors no acompanyats han de portar autorització de pares o tutors degudament signada davant dels Mossos d’Esquadra.

– No s’admeten animals de companyia.

– Degut a les característiques dels vehicles, NO hi hauran seients adaptats per mobilitat reduïda.

– És responsabilitat dels viatgers portar la documentació personal (DNI o passaport en vigor) necessària pel viatge. L’ANC declina tota responsabilitat derivada d’aquesta qüestió.

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Òmnium Cultural i l’ANC posen en marxa un web per la manifestació de Brussel•les del proper 7-D


L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han posat en marxa un web per coordinar i informar sobre la gran manifestació que es farà el pròxim 7 de desembre a Brussel•les. La direcció és la següent: Brusselles.assemblea.si. El web pretén recollir i coordinar la informació necessària que tant l’ANC com Òmnium necessitaran per poder organitzar els actes que es duran a terme el dia 7 de desembre.

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Paraules de Jordi Sànchez dictades aquest matí des de la presó de Soto del Real

1508329733_763650_1508332790_noticia_normal

Benvolgut/uda,

Vull agrair-te tot el suport i estima que cada dia, i ja en fa 31, en molts moments del dia percebo de tanta i tanta gent com tu.

La solidaritat ens ha fet més forts, i la repressió els fa més dèbils moralment als ulls del mon. Malgrat la duresa de la situació que vivim, els qui estem empresonats o a  l’espera de la decisió de la justícia belga, estem clarament decidits a continuar. No hem renunciat ni renunciarem mai a construir un país lliure en democràcia i en absoluta llibertat. Aquest és el meu compromís. Ho ha estat des de sempre i ho continuarà sent en el futur.

Avui fa 2 anys i mig que vaig ser escollit president de l’Assemblea. Durant aquest temps he tingut l’honor de representar-vos, un orgull immens.

Els carrers han escoltat milions de veus per reclamar una vegada i una altra la democràcia i la llibertat. Les nostres ciutats s’han desbordat amb milions de mirades il·lusionades en un futur que és ben nostre i que defensarem tantes vegades com calgui amb la intensitat que vam defensar les urnes el passat 1 d’octubre.

El paisatge de les nostres ciutats, pobles i carrers, ha quedat per sempre més impregnat dels colors del nostre sí a la república que tan forts ens ha fet aquests darrers mesos. Un sí que va desbordar les urnes en una jornada on la nostra dignitat com a ciutadans i com a poble que aspira a ser lliure va quedar preservada per la història per sempre més.

La fi del meu mandat com a president de l’ANC és proper. D’acord amb els nostres estatuts, entre gener i abril del proper any. Potser per això i per les circumstàncies excepcionals que des del 27 d’octubre el país viu, anuncio que he acceptat la petició del president Puigdemont d’assumir amb ell i altres persones el repte de renovar la majoria parlamentària i de govern al nostre país, amb l’objectiu de seguir avançant en la legitima defensa de la República catalana.

En conseqüència, et vull fer saber que he anticipat unes setmanes la finalització del meu mandat com a president de l’Assemblea Nacional Catalana. Segur que en molts moments i en algunes decisions no he estat encertat. A totes les persones associades, a la gent de les nostres territorials, sectorials i exteriors, a l’equip tècnic de l’Assemblea i en general a tothom qui ha confiat i ha fet gran l’Assemblea, us demano disculpes per aquests desencerts.

L’ANC és una peça clau, el motor imprescindible en el caminar del nostre país. La certesa de la no renúncia i la dignitat. La garantia de la unitat i la transversalitat. Una unitat que en la part que em pugui correspondre en el futur seguiré buscant i alimentat com sempre he fet. La unitat ens ha fet molt forts, ens fa imbatibles quan la practiquem, i ens farà definitivament guanyadors si la preservem en els temps futurs.

En la certesa que aviat recuperaré la normalitat fora de la presó i amb el més gran dels agraïments per la vostra confiança i estima, us animo a seguir treballant i fer encara més gran l’Assemblea Nacional Catalana per construir la república que tots volem. Com sempre, a la vostra disposició. Llum als ulls i força al braç.

Soto del Real, 16 novembre 2017

Jordi Sànchez

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Auto de empresonament de Carme Forcadell.

S’ha de reconèixer el treball esmerçat en intentar demostrar que exercir la violència no cal exercir-la. Com a mostra, sobre l’1 d’octubre arriba a dir que “…haciendo en ocasiones recular a las cuerpos policiales, o forzando a estos a emplear una fuerza que hubiera resultado innecesario de otro modo; son una clara y plural expresión de esta violencia”. Difícil de comprendre com pot ser violent el que rep la violència. Hauran d’explicar molt millor aquest concepte de violència pacífica si volen que algú l’assumeixi.

Aquí podreu consultar l’auto sencer.

screenshot-intranet.assemblea.barcelona-2017-11-10-08-49-54

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari

Carta des de Bèlgica

Benvolguts conciutadans,

Estem afrontant una situació impensable en un entorn democràtic. Una part del Govern legítim de Catalunya, amb el seu vice-president i set consellers, és a la presó, i una altra part, el president i quatre consellers, a l’exili; el Parlament ha estat tancat abans d’hora i bona part dels membres de la mesa viuen amb l’amenaça també de ser empresonats. I tot plegat com a conseqüència d’haver estat lleials amb la confiança que ens va atorgar la majoria dels ciutadans. Parlem d’una situació que és clarament contrària a l’Estat de dret i a l’ordenament de la Unió Europea, i que allunya encara més l’Estat espanyol del grup de països referents de bones pràctiques democràtiques. Per dir-ho suaument, l’Estat s’ha situat molt a la perifèria del bloc democràtic central europeu.

Sempre hem defensat que la via democràtica és l’única que ens permet vehicular la legítima aspiració de la independència de Catalunya, i és justament per això que l’Estat ha considerat que l’única manera de frenar-la és frenant la democràcia activant una estratègia desesperada i extrema davant la fermesa democràtica de les institucions i la ciutadania de Catalunya. Morta la democràcia, morta la independència, heus aquí la seva esperpèntica estratègia..

Els fets de les darreres setmanes confirmen que l’Estat espanyol no ha entès com funciona el món al segle XXI. Privar de llibertat els membres del Govern de Catalunya i dissoldre el Parlament de Catalunya a cop de decret i, per tant, furtar als catalans la seva sobirania, ha estat l’única resposta que ha estat capaç d’articular davant les reiterades ofertes de diàleg reclamades insistentment per les institucions catalanes. És un greu error pensar que la repressió és el camí perquè una bona part dels catalans abandonin les seves legítimes aspiracions. Podran imposar-se físicament damunt nostre, però mai no podran derrotar els nostres marcs mentals. Podran asfixiar-nos econòmicament, però no podran frenar la potència d’un país europeu, emprenedor i amb una gran capacitat de generar talent i prosperitat. Podran humiliar-nos i assetjar-nos, a nosaltres i a les nostres famílies, amb l’ajut del pervers sistema mediàtic espanyol, que ha imposat un relat d’odi i de mentida permanent sobre les institucions polítiques i les entitats sobiranistes i ciutadanes, però no podran derrocar mai les nostres aspiracions democràtiques.

Som completament conscients de les incerteses i els temors que han sobrevolat aquests dies sobre tots vosaltres i entenem la desorientació causada per la nostra manca de respostes ràpides davant els atacs desmesurats contra els representants i les institucions legítimes catalanes, però us assegurem que seguim forts i dempeus i que ni a vosaltres ni a nosaltres no ens podran robar ni un bri de la dignitat amb què afrontem aquestes hores difícils de les nostres vides i de la vida del nostre país.

Davant el complex escenari, el Govern legítim de Catalunya té una doble obligació que complirem a pesar de les circumstàncies. La primera, mantenir la legitimitat de la lliure elecció que vau expressar a les urnes el 27 de setembre de 2015. Ho direm tantes vegades com faci falta a tot el món: som un govern legítim i tenim un Parlament legítim. Des de Brussel·les, recolzats en una estructura estable que posem en marxa avui per coordinar les accions del Govern, exigirem aquest compromís cada dia i en cada ocasió a la comunitat internacional, denunciant la politització de la justícia espanyola, la seva manca d’imparcialitat, la seva voluntat de perseguir les idees i reafirmant la ferma aposta del poble català pel dret a l’autodeterminació, pel diàleg i per una solució acordada. El temps que passarem entre reixes espanyoles o a l’exili no serà en va si anem units més que mai en la defensa de Catalunya i en la denúncia de la decadència democràtica de l’Estat espanyol així com dels abusos d’una Unió Europea que ha tolerat, i fins i tot emparat de manera vergonyosa, les actuacions repressives espanyoles. El nostre compromís amb els valors d’Europa és més fort que mai, perquè tots plegats ens necessitem, perquè volem enfortir una Europa de ciutadans que tinguin capacitat de vèncer la por i les amenaces.

La segona obligació, i aquesta us implica a tots vosaltres, és sobreposar-nos i sostenir la democràcia, ara amenaçada per la coalició que va executar el 155, amb connivència amb la violència jurídica, policial i de l’extrema dreta. Us demanem la combinació eficaç de coratge, de fermesa, d’indignació, de rebuig, i alhora de pau i respecte, com a millor actitud per guanyar el combat que ens planteja un Estat embogit i descontrolat. No ens deixem arrossegar per la pulsió violenta que impera en bona part del sistema polític espanyol, perquè és l’únic àmbit en què segur que perdrem. Recordeu que quan hem plantejat embats democràtics, els hem guanyat tots. Sempre. El darrer, l’1 d’octubre, en unes condicions extremadament difícils, enmig d’una indecent ofensiva de violència ordenada per l’Estat.

El full de ruta per als propers dies i setmanes és clar i nítid. Primer de tot, defensar la democràcia. Malauradament, ho hem de tornar a fer, com ja ha succeït en d’altres moments de la nostra història, quan ens han visitat els del clan del 155 en forma de Primo de Rivera, general Franco o Felip V. Toca resistir, perseverar i continuar defensant la nostra llengua, la nostra cultura i  la nostra història, que és una història d’èxit bastida amb la diversitat, la capacitat d’acollida d’altres pobles d’Espanya i del món i, sobretot bastida amb moltes esperances de futur. Toca foragitar democràticament de les nostres institucions els qui se les han volgut fer seves amb un cop d’estat. Toca donar resposta als qui volen esmicolar l’autogovern que ens havia quedat després de la sentència de l’Estatut i del reguitzell de lleis, decrets i mesures sempre tendents a la recentralització més o menys encoberta, però efectiva a la pràctica.  I defensarem la democràcia votant, com ho hem volgut fer sempre. Volíem votar i volem votar. Certament voldríem fer-ho com ja han fet a Escòcia i com faran altres països en el futur. Volíem i volem resoldre les aspiracions ciutadanes a través de les urnes i per això entomem les eleccions que en planteja l’Estat espanyol el dia 21 com un repte per recuperar la plena democràcia sense presos, sense venjances, sense imposicions, sense fúria i plena de futur, de diàleg i d’acord.

L’altre element central del full de ruta és exigir i aconseguir l’alliberament dels presos polítics que té segrestats l’Estat espanyol, el vice-president, els set consellers i els presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. No podem defallir, no podem quedar-nos immòbils davant el patiment dels seus fills, de les seves parelles, de les seves famílies, dels seus amics i de la seva gent, que som tots nosaltres. És l’hora de ser més perseverants que mai. Deu persones i les seves famílies representen, a hores d’ara, la vostra dignitat individual i col·lectiva. Per ells i per altres persones que podem seguir el camí de la presó, cal que denunciem cada dia la seva situació i que el proper dissabte siguem centenars de milers a la Diada Nacional per la Llibertat que s’ha convocat a Barcelona. I això només depèn de nosaltres, de vosaltres, de la nostra fortalesa, de les nostres conviccions.

Només des de la ciutadania, des del compromís democràtic, des de la resposta de base, organitzada, democràtica, pacífica però radicalment insubornable, podrem recuperar el control de la nostra vida col·lectiva i construir junts, de manera democràtica, dialogada, una República que ens hem guanyat a les urnes i que caldrà aixecar, donant-li sentit i contingut, també des de les urnes. Aquest serà el repte de les institucions, de les entitats civils, de les empreses i de tots vosaltres en els propers temps. Recuperem la llibertat aquest dissabte en la gran manifestació a Barcelona i en el repte electoral que l’estat ens imposa per al dia 21. I l’endemà continuem caminant tots junts, en llibertat.

Carles Puigdemont
Toni Comín
Meritxell Serret
Clara Ponsatí
Lluís Puig

Publicat dins de ANC | Deixa un comentari