Monago subverteix el càlcul a base de greuges a Extremadura i presenta Catalunya com la més beneficiada
Es vanta d’aportar energia i mà d’obra mentre pateix la pressió fiscal més alta
Obvia el rècord de funcionaris
Si no t’agrada la resposta, canvia la pregunta. És l’axioma que ha guiat el president d’Extremadura, José Antonio Monago, a l’hora de complir el seu compromís de presentar les seves balances fiscals, un càlcul que en teoria havia de servir per avaluar què fa l’Estat al seu territori però que ell no va ocultar mai que “no deixarà indiferent Catalunya”. I l’auguri es va convertir ahir en una profecia autocomplerta perquè, segons els càlculs extremenys, la comunitat més beneficiada ara és… Catalunya. En una jugada que subverteix el càlcul que els experts fiscals han aplicat fins ara (càrrega benefici o flux monetari), les balances extremenyes són presentades com “la balança real” i denuncien greuges tan aliens com l’energia que es produeix en sòl extremeny i que no és consumida pel ciutadà autòcton, la mà d’obra local que “aporta” a la resta de territoris (130.000 “aportats” a Catalunya) i el ritme de fre del dèficit.
Com si descomposés una matrioska russa en successives peces, el que Monago presenta com “la balança real” són, en realitat, balances amb altres balances a l’interior. Una és la laboral (“la balança més valuosa”) i recull que Extremadura “aporta mà d’obra neta” a la resta de la Pell de Brau perquè té el 38% d’habitants censats (600.000 extremenys) treballant fora: 212.000 a Madrid, 130.000 a Catalunya i 60.000 a Andalusia. El que sorprèn és que aquesta emigració forçada i a la recerca d’una vida millor li serveix a Monago per exhibir que “Extremadura és exportadora neta de mà d’obra a la resta d’Espanya”, com si fos un flux que el govern decideix per decret per fer créixer el PIB de les comunitats d’acollida.
Més funcionaris que tots
En l’anàlisi de mà d’obra, la balança extremenya obvia el que la patronal CEOE va certificar en l’Estudi del sector públic 2011: Extremadura és la comunitat amb la taxa de funcionaris més alta de l’Estat (46,5 per cada 1.000 habitants davant els 22,7 catalans), quan és la cinquena que ha rebut menys transferències des del 1978 (només 99 per 189 de Catalunya). Tot i l’evidència que han anotat totes les balances –de les del BBVA a les de Solbes el 2008 passant per les de la Generalitat–, la d’Extremadura no recull que es tracta de les regions receptores netes i més beneficiades per la solidaritat (rep un 17,8% més del seu PIB segons el mètode del flux monetari) i, en canvi, retrata Catalunya com a més beneficada. Ho fa a base d’engreixar el que
rep Catalunya sumant-hi 17.000 milions del FLA i del pla de proveïdors, que no són diners regalats per l’Estat sinó un préstec. El truc comptable val als autors per concloure que Catalunya “rep més diners fora del sistema de finançament que dins” el 2013 (15.787 milions), mentre Extremadura rep 2.605,9 milions al model i “només 270,5 milions de fora”. I oblida l’Estat per recalcar el suposat privilegi català: “En els últims 9 anys Catalunya és l’única regió subvencionada per Foment. La resta, zero”. Que Catalunya sigui la beneficiada, però, no impedeix dir que “els més rics són els bascos”: 30.829 euros per càpita, “el doble que un extremeny” (15.394 euros per càpita).
De l’època de Sagasta
En l’anhel de destapar greuges, la presentació de la Junta d’Extremadura fins i tot es remunta al 1886 per denunciar que el dèficit en infraestructures locals s’acumula des del govern del liberal Sagasta i ho il·lustra amb la foto de la via Ciudad Real-Badajoz de fa 127 anys i encara en marxa. “Extremadura és la gran oblidada”, clama la veu del govern en un vídeo de resum penjat a Youtube i que es titula ¿Qué son las balanzas fiscales?. En l’estudi, Extremadura es compara amb Catalunya en pressió fiscal –ara amb dades del 2012– per presentar-se com a perjudicada (13,60% del PIB) davant uns catalans laxos en
pagament d’impostos (10,83% del PIB). I conclou amb la “balança energètica i ecològica”: “Extremadura és la segona regió que més energia aporta a Espanya i les seves muntanyes depuren el que altres autonomies contaminen.” .“Presentem aquestes balances com a argument de la situació real i perquè Hisenda obri una reflexió”, diu el conseller d’Economia extremeny, Antonio Fernández.
un error estratègic, són falses perquè tributen les persones, no els territoris
Mas-Colell: “És un despròposit”
La publicació de la “balança real” pel govern de la Junta d’Extremadura que presideix José Antonio Monago va suscitar la incredulitat del conseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell. “És un despropòsit complet des del punt de vista tècnic”, va dir. “No és una balança fiscal, és un document polític en el marc de la negociació per als pròxims sistemes de finançament”, va adduir Mas-Colell, que publicarà les balances fiscals pròpies d’aquí a un mes. La maniobra de Monago, que governa en minoria amb el suport d’IU i que s’etiqueta com “el baró roig del PP”, és replicada pels seus paisans. “És un error estratègic, són falses perquè tributen les persones i no els territoris”, diu el socialista Guillermo Fernández Vara. “Cal posar fi a aquesta subhasta”, exigia la presidenta andalusa, Susana Díaz. Madrid es va avançar un dia a Extremadura publicant un càlcul en què la més perjudicada és Madrid (12.881 milions de dèficit) seguida de Catalunya (9.283 ).
Darrera actualització ( Dijous, 6 de març del 2014 11:00 )
Font: El Punt Avui, 6 de març del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/722361-balances-de-triler.html [Consulta: 7 de març del 2014]
ANC Badalona per la Independència 